1. Lògica de resolució de problemes invertida: saltar elements que es poden comprovar fàcilment-com ara codis d'error o subministraments bàsics d'alimentació i aire-i desmuntar immediatament els components bàsics, destruint així l'estat original de l'error i perdent pistes vitals.
2. Substitució cega de peces sense provar: canviar sensors, motors o altres accessoris sense verificar el seu estat amb eines com un multímetre; això no aconsegueix identificar la causa arrel i es corre el risc d'introduir nous errors.
3. Ignorant completament la verificació dels paràmetres: centrar-se únicament en estructures mecàniques sense tenir en compte la deriva dels paràmetres en la tensió, els espais de les fulles o els llindars de guia-de les vores, cosa que fa que no es pugui resoldre els problemes relacionats amb el tall-malgrat els ajustos repetits.
4. Passar directament a la producció en massa sense validació: saltar-se les proves sense -càrrega i els talls de mostres després de les reparacions; les desviacions de precisió no detectades condueixen al desballestament de lots sencers de productes acabats.
5. Manca de documentació d'experiència: no mantenir els registres d'errors, provocant problemes recurrents i la impossibilitat de crear una base de coneixements de resolució de problemes específics de l'equip-, cosa que manté baixa l'eficiència de la resolució de problemes en el futur.
6. Introduir nous problemes per una manipulació inadequada: No marcar els components durant el desmuntatge o instal·lar-los incorrectament; les fallades menors s'agreugen artificialment, fent que l'equip sigui completament inoperable.
